La part de suport del conducte d'aire inclinat està feta de maons refractaris, que estan en voladís capa per capa per suportar la càrrega de la maçoneria superior. La temperatura fluctua amb freqüència i la pols de coc arrossegada pel gas circulant desgasta violentament aquesta part. Per tant, la zona del conducte d'aire inclinat adopta resistència al xoc tèrmic i al desgast. Maçoneria de maó de mullita-carbur de silici amb alta resistència i resistència a la flexió. A jutjar per l'ús actual, l'efecte no és ideal, i alguns maons de suport a la zona del conducte d'aire inclinat CDQ es van trencar en menys d'un any.
Per al manteniment dels maons de suport del conducte d'aire inclinat, un mètode és utilitzar els maons originals de mullita-carbur de silici per reconstruir; l'altre mètode és utilitzar el formigó per abocar; el tercer mètode és utilitzar els blocs prefabricats formigó resistents al desgast per reconstruir.
El mètode de colada del formigó adopta la fixació d'ancoratges i costelles de reforç. Després de retirar els maons residuals, s'utilitzen formigons de fibra d'acer i carbur de silici d'alumini d'alta resistència i resistència al desgast per a la reparació. Per resoldre la combinació entre el maó i el formigó, la superfície del maó original es perfora i es fixa amb cargols d'expansió, i es solda una certa longitud d'ancoratges d'acer inoxidable en "Y" a l'exterior dels cargols d'expansió. La superfície de treball ha de ser de 50 mm. El desavantatge d'adoptar aquest mètode és principalment que el formigó cau en conjunt, causant danys als maons refractaris originals, cosa que és inconvenient per al manteniment posterior.
Data de publicació: 24 de desembre de 2025